En falta...

Hay días buenos y hay días mejores, pero hoy no ha sido uno de estos días… Pasas por mi lado, respiro hondo y sigo con mis pensamientos…



Me siento sola y perdida, quiero envolverme en tu calor, que me abraces, sentir tu respiración acelerada cuando estás cerca de mí, siento mi corazón a mil por hora y no lo puedo para porque es lo que me provocas, me gusta tu olor, tu mirada de niño, tu mirada de amor. Quiero que me vuelvas a mirar así, quiero que me roces suavemente , que me busques. Me encantan las sensaciones que tuve cuando estuvimos juntos.


Lloro porque no quiero que me olvides, lloro porque echo de menos todo, lloro porque no estás conmigo. Lloro porque sé que me olvidarás y yo no podré olvidarte…

Cayendo de tu vacío...

Mis sentidos están envueltos por la sombra de tu ausencia. Y aún así me sorprendo por la misteriosa oleada de calidez que me inunda. No puedo estar triste por mucho tiempo. La niebla poco a poco se va fundiendo con la tierra y el sol, las lágrimas han regado una maceta vacía en la que parece surgir vida.

Respiro hondo, cojo aire y me levanto. Al frente todo está en tinieblas, tengo que empujar con fuerza para avanzar.

Ya no estás

No te preocupes por mí, mañana estaré bien y volveré a sonreír. Volveré a ser la chica simpática y divertida que hablaba más de la cuenta, que no podía callarse, todo lo tenía que contar. Volveré a irradiar inocencia y jovialidad.



Será como si no hubiese pasado nada, como si tú no te hubieras cruzado en mi camino, como si no nos hubiésemos conocido. Todo volverá a ser igual que antes de conocerte. Seguiré en mi mundo de sueños y aventuras imaginadas, seré la princesa de todos mis cuentos de hadas.


De vez en cuando me tocaré el corazón y notaré una pequeña línea, la marca de que hubo una cicatriz, una herida; que con el tiempo se convirtió en una pequeña y finísima línea. Que al rozarla con las yemas de los dedos me recuerda un instante de mi vida en el que fui feliz y que duró un suspiro. Apenas me dejaste que soñara contigo, apenas me dejaste entrar en tu vida, pero tú ya habías inundado mi existencia. Respiraba cuando tú me dabas permiso para hacerlo, sentía cuando tu mirada inesperadamente se posaba en mí. Tus gestos no denotaban nada hacia mí, pero yo te sentía cerca.


Te recuerdo y me estremezco, mis pensamientos vuelan a los mágicos momentos que me diste. De repente, todo se vuelve frío, no siento la calidez de tus labios, cerca de los míos. No siento tus manos en las mías, sólo siento frío.


Todo está vacío, estoy sola. Ya no estás.

Dolor 2

M’estic fent mal, no vull deixar de veure’t i sentir-te, però no em deixes sentir-te gaire, i això no se a qui dels dos farà més mal, si a tu o a mi, però hem de fer alguna cosa, perque jo ara estic molt bé amb tu, però quan marxem, em quedaré malament, perque no se quan podrem tornar a estar així. Ho hem de deixar estar una temporada, però es que no vull!! No vull deixar això. Sento que si et dono espai i temps et perdré, en tots sentits (llàgrima), et perdré ara i després, quan hagi passat temps. No se que fer, perque no marxis, perque no t’espantis i em fugis. Què faig?? Si et demano una mica més, se que m’ho donaràs perque potser tu tampoc vols perdre això que pot pasar en un futur, però es que de moment no hi ha futur, només present. Has pensat en el futur?? Jo no he volgut fer-ho per que segur em faria més mal…


Diguem què fem?? com ho fem per no fer-nos mal i, per poder estar així??


Moro perque no em contestes, moro perque no se res de tu i això em consumeix per dins. Tinc la sensació de que no hi sóc a la teva vida. Tinc la sensació de que sóc res i, no només per tu, sino per tothom. Vaig prometre, que passaria d’aquí, però ja no se si ho puc complir. T’he de deixar anar, però no puc. No vull!!

Diguem que penses i no pensis gaire, ha de sortir, sense res més que el que hi veus ara, aquí. Em diràs que ho deixem, perque no estàs preparat per donar més i que jo ja sabia el que hi havia, però no he pogut frenar a temps. El cor ha accelerat més ràpid del que el cervell ha pogut frenar i ara ja no s’atura, cada vegada que ens veiem accelera més i més i, la ment no pot frenar sempre. A vegades es rendeix. Ara mana el cor, espero que el cap pugui aturar aquest momento d’excés.

Prou de pensar, però no contestes, no se res de tu, estic trista, i penso que no em recordes. Se que em diràs que encara que no sàpiga res de tu em tens present, però necessito fets. Fets que no em pots donar…

Dolor

Se que vam acordar que no ens faríem mal, que ens respectaríem, però no puc més, necessito que m’abracis, necessito sentir-te. Que ens fem petons i que m’agafis fort, perquè no caigui del somni.


M’estic morint per dins, quan estic amb tú tot va molt bé, tret de les ganes irreprimibles de petonejar-te. Però ja no puc més. Si continuem així moriré per dins i faré alguna bojeria que després ens farà patir molt. No ho vull.

Vull que em miris i que somriguis, que hagi d’amagar la mirada perque sento que em despulles amb ella i, això em fa sentir vergonya. Em sento adolescent amb el seu primer amor. Necessito que m’agafis de la mà i no t’hagi de demanar permís, que no em diguis que no està bé, però que no vols que la retiri. Creas un conflicte dins meu, què faig te l’agafo o no?? No sé que fer…

Vull que les nostres mans tornin a jugar sense saber que fan, que juguis amb el meu cabell, que et barallis una miqueta amb ell. Sé que no t’agrada llarg, però t’ensenyaré a estimar-lo i a que anyoris les pesigolles que et faig amb ell. A que m’acariciis el front per retirar-lo de la cara cada vegada que estic sobre teu y que no et deixa veure el meu somriure. Que m’acariciis la cara per sentir la teva escalfor. Que sentis els meus llavis calents i destijosos de fer-te petons, petons fins que em facin mal.

M’agrada sentir la teva pell sobre la meva, que m’acariciis l’esquena i els teus dits dibuxin un passeig, que els teus llavis el recorrin perdent-se. M’agrada acariciar-te, sentir la teva pell en la punta dels dits, m’encanta veure la teva expressió quan t’acaricio, em fas sentir bé. Ho sents tu també??

Això em fa mal, recordar els moments màgics que em passat i el mal que m’estan fent sentir ara, mentre escric. En fa mal pensar que em demanes temps, m’he promès que te’l donarè tot, però em fa mal l’espera, em sento sola, tinc desesperació per no poder tocar-te, perque no em deixes fer-te un petó, vols espai. M’ho he promès, però no podrè molt més, necessito de tu!! Encara que siguin uns moments, necessito que quan ens veiem em facis una mica feliç, perque ara no ho sóc, necessito veure’t, que em miris, que em toquis, sentir-te.

Demà serà el dia, podré tocar-te, sentir-te, fer-te petons. No deixarè que em retiris, sino em mataràs. Demà no deixarè que m’espatllis el meu moment de felicitat, d’extàsi, moment que es meu i que ja no puc deixar que em robis. Demà.